Una de cada cinc persones pateix una disfunció de l’olfacte
21 Novembre 2012
El sentit de l’olfacte pot semblar secundari, però proporciona informació sobre l’entorn, ens adverteix sobre perills químics o menjar en mal estat i fins i tot podria ajudar-nos a trobar parella. És important ser conscients de les nostres capacitats olfactives, no només per gaudir del menjar i les aromes sinó també per detectar els productes químics i gasos potencialment nocius. L’anàlisi estadística d’OLFACAT, un estudi realitzat el desembre de 2003, arriba ara a la comunitat científica a través d’un article publicat al British Medical Journal (BMJ). Va consistir en un estudi transversal, distribuït a la població general a través d’un diari bilingüe en català i castellà, que va ser coordinat pel Dr. Joaquim Mullol, investigador sènior de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i director de la Unitat de Rinologia i Clínica de l’Olfacte del Servei d’Otorinolaringologia de la Clínica de la Mercé de Barcelona, en col·laboració amb l’Hospital Municipal de Badalona. Els resultats mostren que gairebé una de cada cinc persones de la població general pateix un cert nivell de disfunció olfactòria i estableix els principals factors de risc per a l’anòsmia (pèrdua total del sentit de l’olfacte) i la hipòsmia (pèrdua parcial de l’olfacte).
Amb més de 10.000 participants (9.348 dels quals van entrar en l’anàlisi estadística) OLFACAT és el major estudi europeu sobre el sentit de l’olfacte en la població general. L’enquesta constava de quatre olors microencapsulats (rosa, plàtan, perfum i gas) i dos qüestionaris sobre la percepció de les olors i l’estat epidemiològic / de salut dels enquestats. Els termes normosmia, hipòsmia i anòsmia es van utilitzar quan els participants van detectar, reconèixer o identificar les quatre, d’una a tres o cap de les olors, respectivament.
Els resultats de l’anàlisi estadística mostren, d’acord amb altres estudis, que les dones van obtenir millors resultats en les proves olfactives que els homes del mateix grup d’edat, i també van comunicar una millor percepció de l’estat del seu sentit de l’olfacte. Aquesta diferència de gènere es manté per a totes les edats, i augmenta considerablement després de la setena dècada de vida. L’olfacte es considera normal en el 80,6% (detecció), 56% (reconeixement/memòria) i 50,7% (identificació) dels enquestats. La prevalença de la disfunció de l’olfacte era de 19,4% per a la detecció (0,3% anòsmia, 19,1% hipòsmia), 43,5% per a la memòria/reconeixement (0,2% anòsmia, 43,3% hipòsmia) i 48,8% per a la identificació (0,8% anòsmia, 48% hipoòsmia).
Finalment, es va observar una significativa disminució relacionada amb l’edat en la capacitat de detectar les olors. No obstant això, el reconeixement i identificació d’olors augmentava progressivament fins a la quarta dècada i es reduïa després de la sisena dècada de la vida. Això suggereix un procés d’aprenentatge a olorar durant la vida que està relacionat amb el nivell educatiu dels participants.
En conclusió, la disfunció olfactiva en la població general ha resultat ser molt més freqüent del que s’havia detectat anteriorment. L’estudi OLFACAT estima que 1,2 milions de catalans adults, 7,7 milions d’espanyols i més de 82 milions de ciutadans de la UE pateixen una disfunció de l’olfacte, dels quals 20.000 catalans, 120.000 espanyols i 1,5 milions de ciutadans de la UE tenen una pèrdua total d’aquest sentit. L’estudi també determina els principals factors de risc: ser home, tenir una història de pèrdua de l’olfacte i l’autopercepció de tenir un olfacte dolent són factors de risc de perdre capacitat de detecció olfactiva; un nivell educatiu baix, l’autopercepció de tenir un olfacte dolent i l’embaràs són factors de risc de perdre la memòria/reconeixement de les olors; i finalment, l’edat avançada, l’autopercepció de tenir un olfacte dolent, haver patit un traumatisme cranioencefàlic i tenir una història de pèrdua de l’olfacte són factors de risc de perdre capacitat d’identificació de les olors. Sorprenentment, tant el tabaquisme com l’exposició a substàncies nocives són factors de protecció lleu per a la memòria/reconeixement de les olors.